Eduard: és el motor del grup, és a dir el toca la bateria, ho fa a la seva manera ben espectacular i amb molta contundència, tot i que encara no ha trobat un seient al seu gust. :-)

Sempre ha estat un component de “fotat” encara que ha tocat amb mes grups inclús orquestres de patxanga de festes majors.

És va iniciar un dia que en seure en una bateria que hi havia en un local d’assaig, començà a fer el típic “pum-ti-ti-ca-ca... pum-ti-ti ca-ca...” la veritat és que feia riure veure com tocava la bateria, ni els que rèiem ni ell mateix sabíem el que passava...

i van passar dies fins que és va descobrir on era el problema...

el problema es que estava fent servir una bateria per esquerrans !!!

doncs en canviar el “charles” pel “goliat” es a dir posar la bateria per a dretans vam començar a flipar tots dels ritmes que treia, si no mes, a gust del que volíem que sonés amb els 4 acords que sabíem tocar.

 

  Tate: baixista des de els inicis de Fotat, amb algunes pauses amb el grup torna ha estar actiu amb Fotat

 

Jordi Sesé: és veu i guitarra del grup, va començar fabricant-se la guitarra ell mateix, la primera només tenia una corda, total no sabia tocar per què en volia mes ? era un bordó que li va pispar a la guitarra espanyola de la seva germana, aficionant des de petit  a desmuntar-ho tot i gran aficionat a la electrònica, aviat va descobrir que el que necessitava eren cordes metàl·liques si no, no sonarien per la pastilla ( la primera pastilla era un mini micro de condensador, per això el bordó sonava, de fet sonava tot, era un gran micròfon la guitarra sencera ) tanmateix que las pastilles no eren res mes que uns electroimans, així doncs un cop tenint tot ben clar de com tenia que ser una guitarra elèctrica, aconseguint un bon tros de fusta va néixer la guitarra amb la que va aprendre a tocar i de la que van sortir molt bones composicions com “Quin Dimoni”, “Vine nena”, “La bomba de neutrons”, “Jo soc un esperit” i moltes mes cançons, passaran molts anys fins a reunir calers per poder comprar-se la Ibanez Musician fabricada als 81, va ser al Octubre del 84 quan va caure a les seves mans ( després de la paga i senyal i un munt de lletres per pagar ).

El tema dels pedals de guitarra que fa servir en Jordi pot omplir massa fulls, axí que millor el que estigui interessat, visiti el enllaç FX, tot i que està en construcció com la vida mateixa, podeu trobar informació.

 

  Xavi Tella: veu i baix

component clau per el primer CD Ara sí (2007)
i el primer DVD gravat en directe al Teatre La Massa.

Per motius personals aliens al grup deixa la formació amistosament el 2009